Un estiu interessant
daniellemacia | 8 desembre 2014Durant un mes aquest estiu, he viscut en un vaixell “Brigantine“, bàsicament és un barco de pirata, navegant pels grans llacs de Canadà i els Estats Units. Tota la gent abord eren adolescents de 13 a 18 anys, menys el capità que en aquest cas en tenia 29.
Tothom conviu en un vaixell de 23 metres, alguns tot l’estiu, altres només una setmana. Treballem junts, rentant els plats, netejant, ordenant el barco en general, i sobretot naveguem el vaixell. Hi ha diferents classificacions i diferents posicions que la gent pot ocupar.
La classificació més baixa és el dels “Trainees“, o sigui, els que no saben res de navegar o que no s’han pogut presentar al programa d’hivern per convertir-se en una classificació més alta. Després hi ha els “Petty Officers” als quals se’ls-hi assigna un grup de “trainees” per dirigir i ensenyar. Els “Watch Officers” vénen a continuació i cadascun vigila un dels “Petty Officers” i s’encarreguen de tot el que pertany en el grup de situació en els mapes i la direcció del vaixell. El “Executive Officer” vigila tot en general i si veu algun problema informa el Capità.
I finalment, la persona més important del vaixell, es podria dir, és el cuiner. Es desperta a les cinc del matí per preparar el menjar de 20 persones, es baralla amb un obrellaunes horrible, es passa la vida ratllant formatge, fregint ous i tallant verdura per tal d’alimentar la massa de gent “morint-se de gana”.
L’última setmana, vaig ser jo la cuinera, i va ser una experiència interessant però que no la tornaria a repetir. Això de cuinar no es cosa meva, i menys tres àpats al dia per a vint persones.
Tot i això m’ho vaig passar genial i tinc moltes ganes de tornar-hi l’any que ve.
Danielle
Danielle,
Benvinguda a la Tertúlia! Em pensava que no revisaries mai aquest escrit! Estava força ben escrit però li feia falta una bona revisió final. Encara havien quedat algunes incorreccions (algunes les he corregides, d’altres no), però ara està molt millor que al redactat inicial. És una llàstima que per evitar una feina tan poc feixuga, com ara passar l’escrit pel corrector, es malmeti un redactat, que demana molta més feina, no et sembla?
Fins al proper article (no et deixis de revisar-lo!)
Josep Maria